Criteris professionals és el que impedeix als periodistes i presentadors de TV3, signar els reportatges que s’emeten sobre de la campanya a les eleccions al Parlament Europeu. En aquests últims anys , m’han sorprès negativament els mitjans de comunicació públics de Catalunya, al meu criteri molt lluny de les expectatives i il·lusió generada fa poc més de 30 anys. Avui ha passat de ser la teva, a ser la d’ells. Sols sé veure un instrument públic d’aquells que tenen una sola idea determinada de País, aquí rau el problema, que poc té a veure amb fer País i amb tot en el seu conjunt, el que la realitat representa i és.
Un mitjà de comunicació públic que segons opino només emet en clau d’influenciar, lluny de construir, fets per a mi totalment recriminables, de dubtós nivell democràtic i professional. No tenint coneixement de cap mitjà públic anàleg dins l’Europa democràtica.
Sent l’únic molt positiu; la llengua, la gran contribució al coneixement de la mateixa, al fet natural que és la normalització de l’idioma català en tota la nostra societat, la llengua que pertany al País. Però fins i tot aquest fet tan fonamental que s’ha efectuat des dels mitjans de comunicació públics podria córrer perill, donada la possibilitat de rebuig cap l’ens públic a causa de la desmesurada forma d’emetre d’aquests últims anys, tan enormement partidista i inductora, que arriba a l’esgotament, i que únicament pot interessar, fins a sentir-sen emocionalment satisfets als molts partidaris a la idea única de País, però a Catalunya hi ha molts altres catalans amb sentiment de país i diferents sensibilitats polítiques, d’ells molts del quals prioritzen la racionalitat, objectivitat, pluralitat, bona i veraç informació, etc. lluny de la instrumentalització i estimulació de sentiments d’aversió.
Catalunya té una llengua, cultura i costums, és el pivot, on la real pluralitat existent ha d’assumir i respectà, al seu torn aquesta pluralitat ha d’estar reconeguda, admesa i respectada, tot dins el total esperit democràtic. S’entén que des d’aquest principi hauria d’emetre qualsevol mitjà de comunicació públic d’un País com Catalunya. Sorprèn la gran capacitat i a l’hora la manca de rubor per veure la palla en l’ull aliè i no la biga en el propi. Capacitat extensible a la destresa de recollir els guants, vagi o no vagi amb nosaltres, ells els recullen tots, transformant-los hàbilment en greuges, etc. cap a Catalunya i al seu torn provocant una interpretació de perjudicats per part de l’audiència, que al mateix temps provoca que s’assenyali als responsables, als altres.
Van ser molts els comentaris que es van efectuar des de el mitjà de comunicació públic de Catalunya arran del tancament del canal 9, la televisió pública de la comunitat de València, el passat novembre del 2013, l’interès només va estar en la llengua. Segons el govern de la Generalitat Valenciana els motius pel seu tancament va ser a causa del seu elevat deute i cost, no volent carregar-los als contribuents, en temps tan difícils. L’accent de la notícia del mitja de comunicació públic de Catalunya es basava en la gravetat a la pèrdua del català, ja que el mitjà de comunicació públic de valència emetia en català, senyalant al partit del PP que governa la comunitat de València com a responsable del tancament.
L’existència d’una enorme deute, el seu elevat cost i el fet de l’escandalós partidisme pro govern, pràcticament no va tenir accent noticiable algun. La pèrdua de llocs de treball es molt lamentable. El tancament d’un mitjà de comunicació públic també, sobre tot si aquest cobreix tots els paràmetres democràtics i deontològics de servei públic. En aquest cas sembla no era així, sobre el mitjà de comunicació públic valencià radicaven dos importants aspectes negatius:
- primer.- Una dubtosa bona administració deixant un important deute i l’alt cost de manteniment, representant pels contribuents valencians una molt alta càrrega ,
- i segon.- El fet que el Canal 9 emetés únicament en clau governamental, és a dir a favor del PP. La qual cosa era un perjudici per a la normalitat democràtica del país valencià, que sens dubte és un greu cost de País.
Amb aquestes conjuncions tan negatives les quals ja portaven molts anys ¿ com es pot lamentar el tancament d’un mitjà de comunicació públic, únicament pel fet de la llengua ?, obviant els altres costos democràtics, de País i econòmics que estava provocant el mitjà de comunicació públic sobre la comunitat valenciana.
Quins criteris professionals van haver en el moment d’oferir la notícia de fa pocs dies; sobre que el govern central volia perjudicar TV3 amb el tancament de determinats canals, obviant una sèrie de importants consideracions, possibles motius i contextos.
Provocant a l’hora cert alerta-ment entre l’audiència i tot tipus de comentaris en contra del govern central. I quins van ser els criteris professionals de TV3 per oferir la noticia sobre els incidents ocorreguts fa unes jornades a Vilanova i la Geltrú, afectant al ministre Cristòbal Montoro, assenyalant com responsables als anarquistes (concepte que caldria matisar), de nou amb una informació que omet que havien també independentistes entre d’altres, segons es van poder veure en imatges ofertes per altres canals. Criteris professionals que manifesten els presentadors per no signar els espais publicitaris de la campanya Europea, que fins i tot presenten un gràfic mostrant els diferents temps de més a menys en què en què han aparegut les diferents organitzacions polítiques a TV3, no estan d’acord els periodistes amb aquesta distribució obligada.
Molt bé, doncs llavors amb aquesta mateixa escrupolositat professional perquè no realitzen un gràfic on s’assenyali els temps invertits en: la necessitat de la consulta, del dret a decidir, la de votar, de la independència, així com en aquells continuats fets noticiables que provoquen aquestes necessitats assenyalades, les continues imatges en actes del President Mas a favor del procés , com les reiterades a la diada passada o difondre ja la propera, i tant debat monotemàtic, etc. ¿ On son els criteris professionals ?, doncs no faran gaires gràfics per veure la realitat. Perquè a Catalunya succeeixen molts altres fets importants, de País, que mereixen l’atenció de la ciutadania, algunes de molt greus que afecten a centenars de milers de ciutadans i que mereixen estar en primer pla noticiable i debatre profundament sobre això. Hi ha altres sensibilitats polítiques i de sistema territorial, aquestes no tenen ni molt menys la mateixa i idèntica consideració en el mitjà de comunicació públic de Catalunya. Tot un fet mediàtic, polític-social sense precedents a l’Europa democràtica, del qual manifesto la meva posició critica per les més que qüestionables formes d’emetre. Tot un gran èxit de incidència sobre la ciutadania en el que sens dubte ha contribuït l’atorgament de determinats partits polítics i una part de la societat civil catalana. Tot un cas i alhora fracàs l’any 2014 i sense horitzó.
